Pàgines

dimarts, 23 de desembre del 2014

El text argumentatiu (1): El Nadal

Prou caganers


Perdem el nord de les tradicions. Fem veure que les mantenim, però les desfigurem de tal manera que les convertim en eines d'aculturació

Quan arriba aquesta època de l'any es dóna als caganers un protagonisme desmesurat. Que si la novetat és tal figura, que si algú s'ha sentit ofès –un fet molt celebrat–, que si el caganer és un ambaixador de la cultura catalana... Sempre el mateix. Excessiu. El lloc d'aquesta figura és un racó del pessebre, un amagatall que contrapunteja l'escenificació religiosa i l'encant naïf de les figuretes amb una acció impròpia, intempestiva, desplaent. Però, ara que la dessacralització, la desmitificació i la transgressió són d'obligat compliment per a qualsevol cultura que es vulgui dir contemporània, el caganer ha esdevingut un rei il·legítim de la festa.
Fa unes dècades, el caganer va sortir de l'armari dels tabús amb la força d'una reivindicació. Antropòlegs, folkloristes, historiadors han explicat abastament les coincidències amb figures similars d'altres cultures i el lligam del caganer amb una veta satírica, blasfema i escatològica dels catalans. Molt bé, però no cal entronitzar-lo. Posats a reivindicar tradicions irreverents, podem recordar que, dins de les disbauxes pròpies dels dies de Nadal que donaven protagonisme a bojos i a bèsties dins de les esglésies, hi havia les llibertats d'orgue, que consistien a barrejar la música sacra amb caçons populars de tota mena. Per internet es pot escoltar la prestigiosa organista Montserrat Torrent tocant el Jo te l'encendré.
Perdem el nord de les tradicions. Fem veure que les mantenim, però les desfigurem de tal manera que les desarrelem i les convertim en eines d'aculturació. Acatem la dictadura comercial, ens mou l'afany de notorietat, tendim a trivialitzar-ho tot i a convertir-ho en pallassada. Li ha tocat el rebre al pobre caganer, que no en té cap culpa, però ja podem cantar les absoltes al capellà amb paraigua, la filosa, el caçador, la bugadera i l'anunciata, substituïts al pessebre per un Messi i un Bob Esponja.

Treballem els àlbums

Rudyard Kipling – IF     



If you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don’t deal in lies,
Or being hated, don’t give way to hating,
And yet don’t look too good, nor talk too wise:

If you can dream – and not make dreams your master;

If you can think – and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you’ve spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build ‘em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: ‘Hold on!’

If you can talk with crowds and keep your virtue,
‘ Or walk with Kings – nor lose the common touch,
if neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds’ worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that’s in it,
And – which is more – you’ll be a Man, my son!


*************************************
SI 
Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

Aquesta versió és la traducció de Francesc Parcerisas en el llibre "Poesia anglesa i nord-americana" (Ed. 62 i «la Caixa», Barcelona, 1985).