Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Contes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Contes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de maig del 2012

Llegim i escoltem les cançons

THUNDER ROAD: LA CARRETERA DEL TRO


Li agradava conduir a tota velocitat per carreteres estretes, plenes de revolts i amb penya-segats a banda i banda. La satisfacció de veure com el seu magnífic cotxe, equipat amb turbocompressor, entrava a les corbes fent xisclar els frens i en sortia fent roncar el motor, i tot sota el control de les seves mans, era superior a qualsevol altre plaer terrenal.
   Abans de començar un viatge, i segons com suposava que era la carretera que havia de travessar, programava la música que escoltaria a la ràdio-cassette del vehicle. Així, tenia cintes de jazz per les pistes pirinenques, pop britànic i new wave per les rutes de la plana central i gravacions de rock&roll pels camins erms de la Catalunya pobra.
   Aquell dia havia triat la música de Bruce Springsteen, que l'emocionava especialment, per fer el difícil trajecte de Reus a Gandesa. Quan va deixar l'autopista va ficar el cartutx dins l'aparell reproductor, i amb els primers revolts va començar a sonar la música. Li agradaven tant les cançons del rocker americà que, aquell dia, corria més que mai per l'estreta ruta comarcal.
   La carretera era realment endimoniada, i els revolts a dreta i esquerra se succeïen sense descans. El potent cotxe els enfilava amb destresa fins que el xofer va quedar extasiat davant la bellesa que oferia el paisatge i la perfecció amb què lligava amb la música que sonava. No va pensar ni a frenar ni a girar el volant. Va sortir de la calçada, recte i disparat, i es va estimbar al fons d'un penya-segat. Durant el curt volt va reconèixer que aquella era vertaderament la carretera del tro i va ser immensament feliç. L'home més feliç del món, potser.

Rafael Vallbona. Sabates italianes.



dimecres, 16 de maig del 2012

"Literatura rural" de Quim Monzó



"El B aferrava la corda amb força, i l'anava deixant anar a poc a poc. El J s'ho mirava, recolzat a la vora del pou i una mica avorrit. des de dins, la veu del P, que demanava que deixés anar la corda una mica més, se sentia duplicada, greu, llunyana... Com si vingués d'aquell llac que hi ha al centre de la Terra. El J va recordar aquella pel·lícula de colors antics que havia vist a la tele, l'hivern passat. La corriola va grinyolar.
-Haurem de trobar una sima nova- va dir el B, i va esternudar. Després, va acabar-: Aquesta és ben espellifada."
...
Quim Monzó. L'illa de Maians


En el conte que hem llegit i comentat es produeix un conflicte amb les paraules. Per això, hem fet entre tots una classificació de les paraules que ens agraden, de les que no i de les que hem après últimament.

dijous, 8 de desembre del 2011

Nit de pau i bones festes




Nit de pau i bones festes és un conte de Pere Calders que ens parla de les complicacions a l'hora de muntar un pessebre.
Mira la versió ampliada d'aquest conte que van emetre per televisió:
http://www.tv3.cat/videos/968729/Nit-de-pau-i-Bones-Festes

Aquí és Nadal i estic content...








Aquí és nadal i estic content,
perquè se m'han trencat les ales
i la cadència del meu temps
diria que no m'atabala.

Aquí és nadal i estic content,
perquè se m'ha acabat l'eufòria
i tot el que volia fer
no ho tindré si no m'ho tornes.

Aquí és nadal i estic content,
perquè he perdut totes les ganes
i els sopars amb els amics
m'aporten més que deu nadales.

Aquí és nadal i estic content,
perquè m'atrauen les maneres
deixant de banda els no-sé-què
i confessions a cau d'orella.

Aquí és nadal i estic content,
perquè anar fent ja no és la idea
i coneixent-me tan intens
no buidaré les hores tendres.

Aquí és nadal i estic content,
perquè el caliu no se'ns atura
la bogeria que hem après
ens fa tossir com una mula.



Tots)
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.
(Albert Pla)
En un pessebre hi ha d’haver-hi: el nen Jesús i Sant Josep.
També la Verge Maria, una vaca i una mula i mal penjat un angelet.
(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
(Gerard Quintana)
Hi ha d’haver-hi escorça i molsa i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata i pastorets i pastoretes al voltant d’un foc rogenc!
(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
(Estopa)
En un pessebre hi ha d’haver-hi: tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres soltes i una iaia castanyera i un dimoni dins l’infern!
(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Il.lustració: Subi
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
(Manel)
Agafeu la cartolina retalleu un cel inmens i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tingueu llumetes hi podran posar gomets!
(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
(Joan Miquel Oliver)
També ha d’haver tres Reis amb tres patges, tres camells
que venen des de l’orient, carregats porten presents: que bé ens ho passarem!
(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
(Quimi Portet)
Al pessebre hi ha d’haver, ha d’haver-hi un tamboret perquè hi segui Sant Josep
i si no hi ha tamboret, que el pobret s’estigui dret!
(Tots)
No us en oblideu mai més que en un pessebre hi ha d’haver,
en un pessebre hi ha d’haver: hi ha d’haver-hi un caganer!
No us en oblideu mai més que en un pessebrehi ha d’haver,
en un pessebre hi ha d’haver: hi ha d’haver-hi un caganer!
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la…Sha-la-la-la la la.
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la la la.





Clatellades nadalenques, un monòleg d'Andreu Buenafuente