"El B aferrava la corda amb força, i l'anava deixant anar a poc a poc. El J s'ho mirava, recolzat a la vora del pou i una mica avorrit. des de dins, la veu del P, que demanava que deixés anar la corda una mica més, se sentia duplicada, greu, llunyana... Com si vingués d'aquell llac que hi ha al centre de la Terra. El J va recordar aquella pel·lícula de colors antics que havia vist a la tele, l'hivern passat. La corriola va grinyolar.
-Haurem de trobar una sima nova- va dir el B, i va esternudar. Després, va acabar-: Aquesta és ben espellifada."
...
Quim Monzó. L'illa de Maians
En el conte que hem llegit i comentat es produeix un conflicte amb les paraules. Per això, hem fet entre tots una classificació de les paraules que ens agraden, de les que no i de les que hem après últimament.
