Edgar Allan Poe
(Boston, 1809 - Baltimore, 1849)
LA VIDA DIFÍCIL DE “L’HOME QUE NO SOMREIA MAI”
“Era un home que no somreia mai”. Amb aquestes paraules va definir el
periodista Nathaniel P. Willis el gran escriptor i poeta nord-americà Edgar Allan Poe, mestre del relat de misteri i de terror. Nascut a Boston el 19 de gener de 1809, Poe va tenir una vida molt difícil, es va quedar orfe essent un infant i va suportar penúries econòmiques, una agitada vida amorosa i relacions conflictives tant amb la família com amb el món laboral.
Després de la mort dels seus pares, Poe va ser adoptat per John i Frances Allan i va anar a viure a Richmond (Virgínia). Estudia a la Universitat de Virgínia i comença a contraure deutes de joc i a beure. El 1827, ja a Boston, publica el seu primer llibre amb poemes i escrits: Tamerlane and other poems. Dos anys més tard va a viure a Baltimore, a casa de la seva tia Maria Clemm, on haurà de suportar moltes penúries econòmiques. Es casa amb la seva cosina,Virginia Clemm, quan ella tenia només 13 anys i ell, 25.
Poe compagina la creació literària amb feines en diferents periòdics, però el seu caràcter irascible i el seu alcoholisme acaben amb qualsevol indici d’estabilitat laboral. Entre el seus primers contes hi ha Manuscrit trobat en una ampolla (1833), que inaugura uns anys fructífers pel que fa als relats: el volum Tales of the Grotesque and the Arabesque és de 1839.
La mort de Virginia, el 1847, li provoca una profunda depressió.
El reconeixement i la fama se li van resistir, tot i que l’Europa de mitjan segle
XIX va començar a fixar-se en els contes foscos i estranyament magnètics d’un
autor que obria un nou horitzó per a la narrativa. La seva addicció a l’alcohol
va marcar el seu progressiu descens als inferns i, finalment, va morir a Baltimore el 7 d’octubre de 1849, a l’edat de 40 anys.
MESTRE DEL RELAT DE TERROR I DE MISTERI
Poe és considerat un mestre del relat de terror i de misteri. Els seus contes són un prodigi d’imaginació, de domini del ritme narratiu i de recreació d’atmosferes turbulentes i sobrenaturals. Va obrir nous camins narratius i se’l considera el creador del conte modern.
Els més destacats són: Manuscrit trobat en una ampolla, El gat negre, El pou
i el pèndol, El cor delator, La caiguda de la Casa Usher, Ligeia, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, L'enterrament prematur, La màscara de la mort vermella, etc. Generacions de lectors s’han aterrit amb les històries d’hipnosi, de transmigració de les ànimes, de catalèpsia, de vampirisme...
El fosc simbolisme i el dolor que els impregna resulta corprenedor.
EL TERROR I EL SUSPENS EN LA SEVA OBRA
Un cavall amb ulls de foc a Metzengerstein, l’agonia lenta d’un reu a El pou i el pèndol, un felí que arrossega cap a la fatalitat a El gat negre, morts que tornen a la vida (o que potser no estaven tan morts) a Ligeia o a La caiguda de la casa Usher... Les històries de Poe creen addicció per la seva aparent senzillesa i per la incorporació d’elements que, en principi, no figurarien en la llista dels més terrorífics. Aconsegueix fondre el misteri i la raó en històries que caminen per la fina frontera que separa la vigília i el malson.
EL COMPÀS INEXORABLE DE LA MORT
D’ençà que es va quedar orfe quan només tenia dos anys, la mort va seguir de prop els passos de Poe, tallant de soca-rel els lligams que aconseguia establir amb les persones que estimava. Les morts prematures al seu entorn es van succeir: la de Frances Allan (la mare adoptiva), la de Helen (el seu primer gran amor), la de Virginia Clemm (la seva jove esposa). Ell va morir també prematurament, a l’edat de 40 anys i d’una forma misteriosa. Quatre dies abans de morir se l’havien trobat semiinconscient en una taverna de Baltimore.
http://www.sabadell.cat/BIMS/d/Guia_Poe.pdf
