Pàgines

dimecres, 9 de novembre del 2011

EDGAR ALLAN POE


Edgar Allan Poe

(Boston, 1809 - Baltimore, 1849)

LA VIDA DIFÍCIL DE “L’HOME QUE NO SOMREIA MAI”

“Era un home que no somreia mai”. Amb aquestes paraules va definir el

periodista Nathaniel P. Willis el gran escriptor i poeta nord-americà Edgar Allan Poe, mestre del relat de misteri i de terror. Nascut a Boston el 19 de gener de 1809, Poe va tenir una vida molt difícil, es va quedar orfe essent un infant i va suportar penúries econòmiques, una agitada vida amorosa i relacions conflictives tant amb la família com amb el món laboral.

Després de la mort dels seus pares, Poe va ser adoptat per John i Frances Allan i va anar a viure a Richmond (Virgínia). Estudia a la Universitat de Virgínia i comença a contraure deutes de joc i a beure. El 1827, ja a Boston, publica el seu primer llibre amb poemes i escrits: Tamerlane and other poems. Dos anys més tard va a viure a Baltimore, a casa de la seva tia Maria Clemm, on haurà de suportar moltes penúries econòmiques. Es casa amb la seva cosina,Virginia Clemm, quan ella tenia només 13 anys i ell, 25.

Poe compagina la creació literària amb feines en diferents periòdics, però el seu caràcter irascible i el seu alcoholisme acaben amb qualsevol indici d’estabilitat laboral. Entre el seus primers contes hi ha Manuscrit trobat en una ampolla (1833), que inaugura uns anys fructífers pel que fa als relats: el volum Tales of the Grotesque and the Arabesque és de 1839.

La mort de Virginia, el 1847, li provoca una profunda depressió.

El reconeixement i la fama se li van resistir, tot i que l’Europa de mitjan segle

XIX va començar a fixar-se en els contes foscos i estranyament magnètics d’un

autor que obria un nou horitzó per a la narrativa. La seva addicció a l’alcohol

va marcar el seu progressiu descens als inferns i, finalment, va morir a Baltimore el 7 d’octubre de 1849, a l’edat de 40 anys.

MESTRE DEL RELAT DE TERROR I DE MISTERI

Poe és considerat un mestre del relat de terror i de misteri. Els seus contes són un prodigi d’imaginació, de domini del ritme narratiu i de recreació d’atmosferes turbulentes i sobrenaturals. Va obrir nous camins narratius i se’l considera el creador del conte modern.

Els més destacats són: Manuscrit trobat en una ampolla, El gat negre, El pou

i el pèndol, El cor delator, La caiguda de la Casa Usher, Ligeia, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, L'enterrament prematur, La màscara de la mort vermella, etc. Generacions de lectors s’han aterrit amb les històries d’hipnosi, de transmigració de les ànimes, de catalèpsia, de vampirisme...

El fosc simbolisme i el dolor que els impregna resulta corprenedor.

EL TERROR I EL SUSPENS EN LA SEVA OBRA

Un cavall amb ulls de foc a Metzengerstein, l’agonia lenta d’un reu a El pou i el pèndol, un felí que arrossega cap a la fatalitat a El gat negre, morts que tornen a la vida (o que potser no estaven tan morts) a Ligeia o a La caiguda de la casa Usher... Les històries de Poe creen addicció per la seva aparent senzillesa i per la incorporació d’elements que, en principi, no figurarien en la llista dels més terrorífics. Aconsegueix fondre el misteri i la raó en històries que caminen per la fina frontera que separa la vigília i el malson.

EL COMPÀS INEXORABLE DE LA MORT

D’ençà que es va quedar orfe quan només tenia dos anys, la mort va seguir de prop els passos de Poe, tallant de soca-rel els lligams que aconseguia establir amb les persones que estimava. Les morts prematures al seu entorn es van succeir: la de Frances Allan (la mare adoptiva), la de Helen (el seu primer gran amor), la de Virginia Clemm (la seva jove esposa). Ell va morir també prematurament, a l’edat de 40 anys i d’una forma misteriosa. Quatre dies abans de morir se l’havien trobat semiinconscient en una taverna de Baltimore.

http://www.sabadell.cat/BIMS/d/Guia_Poe.pdf

dimarts, 8 de novembre del 2011

El cor delator


"Si encara em creieu boig, ja no m’ho creureu més quan us descriuré les sàvies precaucions que vaig prendre per dissimular el cos. La nit avançava i vaig treballar vivament, però en silenci."

El cor delator. Edgar Allan Poe








dilluns, 7 de novembre del 2011

Contes de por


El llac de Ray Bradbury

La Morta de Guy de Maupassant

Cacera del tresor: Tintín









Introducció
La recent estrena de la pel·lícula Les aventures de Tintín: El secret de l'Unicorn, dirigida per Steven Spielberg, ha tornat a posar d'actualitat la figura d'en Tintín, protagonista d’una sèrie de còmics amb molt d’èxit entre diverses generacions de joves d'arreu del món.
Aquesta cacera pretén que conegueu una mica millor aquest personatge tan popular.
Per fer aquesta cacera, hem de fer parelles. La parella està formada per un dissenyador gràfic (La teva feina consisteix a dissenyar les respostes de la cacera. Caldrà que trobis una imatge adequada per a cada pregunta i que organitzis la informació de forma suggerent.) i un lingüista (La teva feina consisteix a trobar la resposta a les preguntes que es formulen. Has de donar el treball de la teva cacera al dissenyador perquè l'organitzi d'una forma suggerent.).Hi ha vuit preguntes, que valen un punt cadascuna, i la gran pregunta, que en val dos. Si ja heu fet la parella, podeu començar!

Preguntes

1. Qui és l'autor d'aquests còmics tan populars? On va néixer i d'on ve el pseudònim que fa servir?

2. Descriu Tintin i els principals personatges que l'acompanyen.

3. Quan va aparèixer el 1r àlbum i quants n'hi ha de publicats?

4. Enganxa la portada d'un àlbum en què hi hagi referències a la Xina? Com es diu i de què tracta?

5. En quins països reals o imaginaris tenen llocs les aventures de Tintín?

6. Explica alguns dels temes que es tracten en els diferents còmics.

7. Quin és el principal enemic de Tintín?

8. A quantes llengües diferents han estat traduïts els àlbums?

9. Hi ha un llibre que recull els renecs i les expressions d'ira que sovint fa servir el temible capità HaddocK. Explica com es diu el llibre, qui va inventar els renecs i escriu-ne algun que et sembli divertit.

10.Busca una crítica de la pel·lícula i fes-ne un resum.


LA SUPERPREGUNTA

Amb quins personatges de ficció podríem comparar en Tintín (un heroi de pel·lícula i un protagonista d'una sèrie de còmics catalans)?
Escriu un petit text d'unes 6 línies argumentant la resposta.


dissabte, 9 d’abril del 2011

Cartes d'amor

Llegeix aquestes dues cartes d'amor que pertanyen a les novel·les:
El tigre de Mary Plexiglàs de Miquel Obiols, Barcelona: Columna, 1997
Blanca com la neu, vermella com la sang d'Alessandro d'Avenia, Barcelona: Rosa dels vents, 2010.
Exercicis:
a) Escriu la teva carta d'amor.



El diari "El País" ha escrit dos articles sobre el tema de l´amor. Per reflexionar...
Quince años arreglando cartas de amor
Cartas de amor de Edith Piaf al campeón ciclista

Per Pasqua, MONA!

La Pasqua és una festa cristiana : El diumenge de Pasqua es celebra la resurrecció de Crist, tres dies després de ser crucificat a la creu.

Des del punt de vista de la fe cristiana aquesta és la festa més inportant. És el dia que acaba la Setmana Santa, una setmana de celebracions relacionades amb els últims dies de la vida de Jesucrist.

El dia de Pasqua és costum que el padrí o la padrina regalin al seu fillol una MONA DE PASQUA, que es menja l'endemà, el Dilluns de Pasqua.

Saps qui és el padrí o la padrina? Dins la tradició cristiana quan un nadó rep el sagrament del baptisme hi ha d'haver dues persones que en siguin testimonis d'aquest fet, normalment són familiars propers als pares o amics seus.
Actualment el padrí i la padrina se n'encarreguen de que el nen tingui regal de reis i tingui MONA per Pasqua.

Tradicionalment, la mona és una coca o pastís de diferents formes, però generalment rodó, guarnit d’un o més ous durs, amb la closca i encallats dins la pasta de farina.

Els ous que hi ha a la mona tenen usos i funcions diverses. En la majoria de casos els ous tenen una funció decorativa i es buiden per dins i es pinten i decoren. D’aquest model de mona amb ous durs se’n té constància, almenys, des del segle XV.

Però la tradició de la mona ha experimentat tres transformacions importants: en primer lloc, ha deixat de ser un pastís que es fa a casa per esdevenir un producte de consum que es compra a les pastisseries; en segon terme, la mona ha incorporat un ingredient nou: la xocolata; i finalment, la mona es guarneix amb personatges de l’univers infantil.

La mona s’ha anat convertint, amb el temps, en un gran pastís o tortada de pa de pessic, mantega i xocolata, adornat amb plomalls, fruita confitada, i ous i figures de xocolata que es compra a les pastisseries i fleques.
La irrupció de la xocolata a les mones és força recent i sembla que s’originà a Barcelona al segle XVI amb l’arribada del cacau d’Amèrica. L’èxit de la substitució dels ous durs pels de xocolata feu que aquest costum s’estengués ràpidament a les comarques.

En l’actualitat, els flequers-pastissers aprofiten les característiques de la xocolata per a realitzar autèntiques filigranes artístiques i fins i tot, els més famosos aprofiten la tradició de la mona per fer monumentals escultures de xocolata (a les que donen el mateix nom, tot i no tenir res a veure amb el ritual) que representen a personatges de l’actualitat.

La mona la podeu comprar a qualsevol fleca o pastisseria, però també la podeu fer a casa. Us animeu?

Cliqueu damunt de la mona per començar a preparar-la!




diumenge, 6 de febrer del 2011

Llegendes urbanes


¿Sabeu històries d’animals que s’han ficat a dintre del cos humà? ¿Heu sentit històries sobre serps o altres animals que hagin sortit pels desguassos o pels sistemes de ventilació o sobre rates que hagin atacat algú? ¿I sobre bèsties estranyes que rondin pels camps?

¿Heu sentit explicar casos sobre noies drogades en alguna botiga? ¿Coneixeu històries sobre noies que han desaparegut en un viatge a l’estranger?

¿Us han explicat casos de dones anant en cotxe que han estat atacades per gamberros al carrer o en un pàrquing, de parelles atacades en un cotxe a l’àrea de descans d’una autopista per un boig perillós escapat d’un manicomi? ¿Coneixeu històries sobre apareguts que fan autostop i desapareixen?

¿Coneixeu històries macabres relacionades amb metges o estudiants de medicina? ¿I referides a mutilacions, mans o membres del cos humà amputats? ¿Coneixeu algun cas sobre tràfic d’òrgans per transplantaments?

¿Coneixeu casos succeïts amb la cangur i la criatura que havia de cuidar?

¿Us han passat o heu vist mai fotocòpies amb advertiments sobre els senyals que deixen els lladres a les portes de les cases amb informacions per als còmplices que han de passar més tard? ¿I fotocòpies amb llistes d’additius perillosos?

Voleu saber-ne més? Llegiu els següents textos:


I, sobretot, no us perdeu l'exposició que la biblioteca de l'institut ha preparat sobre aquest tema tan interessant!