(Il.lustració: Sergio Membrillas)
CARTA D’AMOR
Estimat,
Mai no se m’han donat bé les cartes d’amor, no sóc gaire bona per demostrar els meus sentiments. Sóc incapaç de trobar les paraules exactes per poder descriure tot el que sento per tu. No recordo des de quin moment exacte em vas començar a agradar, sincerament crec que sempre ho has fet.
Haver estat amb tu aquest temps ha estat el millor que m’ha passat en la vida. He après a estimar una persona molt més del que m’imaginava i tot gràcies a tu. La nostra història no ha durat tot el que hauríem volgut, tot i així sempre seràs una persona inesborrable per mi.
No et vull oblidar, simplement ho vull superar, ja sé que mai no tornarem a estar junts i això m’angoixa cada cop més. Sento no haver sabut lluitar i haver donat tot el que podia donar de mi. Tinc por de tantes coses, que aquesta por no m’ha deixat viure els meus sentiments per tu. El nostre amor ha estat magnífic, però de sobte, un dia tot es va esvair.
Ara ja no sé continuar sense tu. Els teus ulls, el teu somriure, les teves mans... tot el que mai podré tornar a recuperar. Ara mateix l’única cosa que espero és que siguis molt feliç amb aquella persona que et pugui donar tot el que jo he estat incapaç de donar-te.
Sempre m’has dit que si caiem és per aprendre a aixecar-nos i per això el que et prometo és que si hi ha alguna cosa que pugui fer per recuperar-te ho faré.
P.
P.
CARTA D’AMOR
Estimat,
Ha arribat l’hora. Tots dos sabíem que algun dia arribaria aquest moment, però ho hem de superar, ens hem fet grans.
Suposo que ja saps per què et deixo, es tracta que aquest any, ni el meu pare, ni la meva mare, ni els mestres ens deixen seguir junts, ens ho prohibeixen.
Serà molt difícil superar-ho, ja que portem 6 anys junts... però no hi ha cap altra solució. A part de tot això, vull que sàpigues que aquests anys al teu costat han estat inoblidables, amb tu he viscut moltes aventures, tantes, que si les hagués d’explicar no sabria per on començar.
A més a més, tu m’has acompanyat sempre, a tot arreu; sempre que et necessitava, tu eres al lloc adequat. Ets perfecte.
També podríem mirar la part positiva. Anirem junts a les classes de mates i plàstica; però haurem de ser discrets, perquè no es noti la nostra intensa relació.
Has de saber que no serà l’únic amb una nova vida, a mi també em costarà molt adaptar-me a la nova vida. Com m’ho faré sense tu? Amb tu la vida era fàcil, perquè quan m’equivocava o feia algun error, tu m’ajudaves a rectificar-ho, però sense tu hauré de procurar de no fer cap error.
Li he preguntat a la meva mare si aquest curs, és a dir, 5è, em podria quedar per últim cop amb tu i m'ha dit que et podries quedar a la punta del meu estoig, però que aquest any la meva principal eina havia de ser el boli, perquè el canvi de llapis a boli és molt important.
En fi, estimat llapis, espero fer molts més dibuixos amb tu.
P.D: M’ajudaràs a practicar amb el boli?
L.R.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada