Li agradava conduir a tota velocitat per carreteres estretes, plenes de revolts i amb penya-segats a banda i banda. La satisfacció de veure com el seu magnífic cotxe, equipat amb turbocompressor, entrava a les corbes fent xisclar els frens i en sortia fent roncar el motor, i tot sota el control de les seves mans, era superior a qualsevol altre plaer terrenal.
Abans de començar un viatge, i segons com suposava que era la carretera que havia de travessar, programava la música que escoltaria a la ràdio-cassette del vehicle. Així, tenia cintes de jazz per les pistes pirinenques, pop britànic i new wave per les rutes de la plana central i gravacions de rock&roll pels camins erms de la Catalunya pobra.
Aquell dia havia triat la música de Bruce Springsteen, que l'emocionava especialment, per fer el difícil trajecte de Reus a Gandesa. Quan va deixar l'autopista va ficar el cartutx dins l'aparell reproductor, i amb els primers revolts va començar a sonar la música. Li agradaven tant les cançons del rocker americà que, aquell dia, corria més que mai per l'estreta ruta comarcal.
La carretera era realment endimoniada, i els revolts a dreta i esquerra se succeïen sense descans. El potent cotxe els enfilava amb destresa fins que el xofer va quedar extasiat davant la bellesa que oferia el paisatge i la perfecció amb què lligava amb la música que sonava. No va pensar ni a frenar ni a girar el volant. Va sortir de la calçada, recte i disparat, i es va estimbar al fons d'un penya-segat. Durant el curt volt va reconèixer que aquella era vertaderament la carretera del tro i va ser immensament feliç. L'home més feliç del món, potser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada