Pàgines

divendres, 3 d’abril de 2015

JO SÓC LA MALALA .Malala Yousafzai Alianza Editorial – Madrid, 2013 

A totes les noies que s’han enfrontat a la injustícia i s’han vist obligades a callar. Juntes ens farem sentir.

“No vaig veure els dos homes joves que es posaven al mig de la carretera i feien parar l’autobús inesperadament. No vaig tenir ocasió de respondre a la seva pregunta: “Qui és la Malala?”, o li hauria explicat per què ens havia de deixar anar a l’escola, igual que a les seves germanes i filles. “

 “Em van disparar un dimarts a l’hora de dinar. El matí del dijous, el meu pare estava tan convençut que em moriria que va dir al tiet Faiz Mohammed que la ciutat s’hauria de començar a preparar per al funeral. M’havien posat un coma induït, els signes vitals es debilitaven, tenia la cara i el cos botits, i els ronyons i els pulmons començaven a fallar. El pare em va explicar molt després que havia estat horrorós veure’m connectada a tots aquells tubs dins un petit receptacle de vidre. Tal com ho veia ell, em trobava mèdicament morta. Estava completament destrossat. La meva mare seguia resant, amb prou feines havia dormit. Faiz Mohammed li havia dit que recités la sura del hajj, el capítol de l’Alcorà sobre la peregrinació, i ella va recitar una vegada i una altra els dotze versicles (58-70) sobre l’omnipotència de Déu. Després va dir al meu pare que en el seu fur intern sentia que viuria, però ell no veia com. “

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada