Cul d'ampolla
El fons del mar és verd: verd és el fons de tots els ulls, si ho mireu bé. El verd és el color de les profunditats. Els crims són verds, les conspiracions són verdes, l'enveja és verda. En els culs d'ampolla hi ha amagat el verí de totes les perversitats. No interrogueu mai un cul d'ampolla. No vulgueu saber els seus secrets. Hi ha un punyal que se us clavarà per l'esquena, que també és verd. Hi ha els grans ulls verds de Lady Macbeth, sempre oberts. Els petits ulls verds de totes les bruixes del món. Les serps verdes. A vegades el verd es vesteix de festa i es presenta amb vestit engrescador. Però qui sap mirar, mai no deixa de veure, sota aquell vestit de primavera, d'arbre mogut per les fulles, la mala intenció amagada. ¿Verd tendre, dieu? El més tendre dels verds sap mil vegades més lletra menuda que el més ofensiu dels vermells. El verd procedeix sempre a passos alambinats. Quan us n'adoneu ja us ha pres l'amiga, l'amant, la muller...
Els ulls del gat són verds, els de l'Esfinx també eren verds, i tots, quan odiem, tenim els ulls verdíssims.
Els ulls del gat són verds, els de l'Esfinx també eren verds, i tots, quan odiem, tenim els ulls verdíssims.
.
Josep Palau i Fabre, Teoria dels colors.16 de desembre del 1946
A la Biblioteca hi trobareu un tast de poesia que té el color verd com a eix temàtic. Aquest tema també va ser un dels protagonistes del concurs literari de Sant Jordi.
Mireu aquest documental del programa Colors en sèrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada